3a sessió. (escola Pere Vila)


Dinàmica de la 1a part del Seminari (1 hora 30 minuts)
 
 
A - Introducció 
 
 

L’ús de la tecnologia digital a l’educació facilita un canvi metodològic que situa l’alumne/a al centre de l’aprenentatge. Aquest fet és possible perquè les tecnologies digitals ens permeten, de forma àgil, fer presents els interessos de l’alumnat a l’aula i escurçar la distància entre escola i societat.

És a dir, les tecnologies digitals faciliten que el desplegament del currículum pugui estar al servei del procés d’aprenentatge de l’alumne/a. El canvi metodològic suposa buscar maneres per dinamitzar el currículum apropant-lo a contextos d’aprenentatge significatiu. En aquest escenari, l’ús de les tecnologies digitals en tant que tecnologies de la informació i comunicació és fonamental.

Què impliquen aquests canvis metodològics? Un enfocament totalment diferent basat en competències. Cal fer-los capaços d'utilitzar els coneixements i les habilitats que una persona té en contextos i situacions quotidianes relacionades amb diferents sabers i coneixements transversals.

Cal tenir molt clars aquests objectius i després buscar les metodologies per assolir-los, mai a l’inrevés. Una aplicació 2.0, una manera de fer classe, un recurs interessant, no serà mai òptim si no tenim primer ben clar per a què el necessitem. Els objectius ens marquen les eines i les metodologies a utilitzar.

Així mateix, l’alumnat ha de passar a ser l’actor principal d’aquest procés, l’agent o motor del seu propi aprenentatge acompanyat per un docent que li aportarà els mètodes i les eines per poder assolir aquests objectius abans esmentats. Cal tenir present l'aprenentatge entre iguals, punt clau de l'aprenentatge cooperatiu.

 

Exemples d’enfocaments metodològics que es nodreixen d’aquests entorns digitals:

Projectes en xarxa: Als projectes en xarxa intervenen diferents participants (alumnat, grups, famílies, docents, escoles) amb una finalitat u objectiu comú. Poden ser sumatius o col·laboratius (els que recullen les aportacions dels participants), cooperatius (en aquests projectes, des de la gènesi del projecte hi ha un intercanvi que permet assolir l’objectiu) o híbrids dels dos anteriors. Ens referim entre d'altres als projectes telemàtics, les webquestes, les caceres del tresor i les TAF (treball amb fonts).

Pensament computacional: Podem desenvolupar les nostres competències mitjançant l’ús del pensament computacional. L’estudi de la informàtica implica la comprensió, interpretació i ús de seqüències ordenades i de processos lògics. Aquesta metodologia pot ser fàcilment transferida a tots els àmbits d’aprenentatge.

Eines, aplicacions i recursos creatius: Gran varietat d’aplicacions creatives es troben disponibles a la WWW per estimular les competències bàsiques, especialment la comunicativa i la del tractament de la informació. Crear còmics, històries animades, línies del temps, pòsters, enquestes... recursos fàcils d’aprendre a utilitzar, engrescadors per facilitar creacions riques i molt interessants per facilitar el treball col·laboratiu.

L’avaluació dins d’aquests enfocaments metodològics segueix sent necessària i beneficiosa, però cal també donar-li un gir diferent. Cal ajudar l’alumnat en tot moment en saber sobre què serà avaluat, i fer-lo partícip d’aquesta avaluació. Un exemple molt bo són les rúbriques, que permeten explicitar tots els aspectes que avaluarem i el grau d’assoliment necessari per tal de donar per aconseguits els objectius plantejats.

Un dels models de transformació de l'educació amb l'ús de la tecnologia en què han estat descrits uns estadis i unes fases és el SAMR. En Rubén R. Puentedura ha descrit dos estadis: un primer en què la tecnologia permet un realçament de les activitats que es fan a dins l'aula, i que no implica necessàriament cap altra modificació, i un segon estadi de transformació en què hi ha una redefinició de tot el procés educatiu i un redisseny no només de les tasques a l'aula sinó també de la metodologia de treball i del procés d'ensenyament-aprenentatge. (Aprendre i ensenyar en entorns digitals)

 

Exemple d’activitat:

Apropar-se a la realitat de les minories ètniques o socials per entendre els problemes que es poden plantejar.

 

Fases

 

Substitució

Passar un vídeo representatiu d’alguna situació de desigualtat social i un qüestionari amb mitjans digitals.

Augment/Increment

Passar un vídeo representatiu d’alguna situació de desigualtat social.

Buscar informació sobre el problema a Internet i passar un qüestionari autocorrectiu

Modificació

Combinar diferents activitats amb unes mateixes finalitats (treball per projectes). Fer que l’activitat plantejada formi part d’un projecte més global.

Després de veure el vídeo, participar en un debat en línia per intercanviar opinions i compartir punts de vista, ampliant la visió del problema a partir de la interacció amb els companys i companyes.

Redefinició

Partir de la realitat dels alumnes, demanar per l’experiència pròpia al barri, poble o ciutat i tenir en compte els seus interessos. Plantejar un treball d’investigació per difondre els resultats a través d’un blog o un vídeo elaborat pels mateixos alumnes, utilitzant també altres aplicacions, com mapes en línia, esquemes o línies del temps.

 
 
Cada estadi suposa un graó més cap al canvi metodològic que implica la integració de la tecnologia a les aules:
  • Fase de millora o realçament:
    • Substitució: quan s’aplica la tecnologia com un element substitutori d’un altre preexistent, però no es canvia la forma de treballar. Per exemple, la creació d’un text amb un processador. O l’elaboració d’una gràfica amb un programa de full de càlcul.
    • Augment/Increment: en els casos en què la substitució comporta alguna millora funcional, sense canviar la metodologia. Un exemple és la cerca d’informació utilitzant un cercador a Internet.
  • Fase de transformació:
    • Modificació: en el moment en què s’adopta una manera diferent de dissenyar les activitats, fent que siguin més significatives. Quan es proposa a l’alumnat que creï nous continguts a partir d’aplicacions senzilles i presenti la informació utilitzant tecnologies diverses.
    • Redefinició: és l’etapa en què es creen nous ambients d’aprenentatge que milloren la qualitat educativa i que serien impensables sense la utilització de tecnologia. Per exemple, quan l’alumnat crea materials audiovisuals recollint el que s’ha après a partir d’un projecte de treball desenvolupat a l’aula.

(Traducció i adaptació d’una part del text del Monogràfic sobre Introducció de les tecnologies a l’educació- SAMR)

Una aproximació al model SAMR i altres models d’integració de la tecnologia a les aules es pot trobar aquí: Monogràfic
Es recullen una sèrie de qüestions que Puentedura proposa per moure’s entre els diferents nivells del model.

En aquest enllaç hi ha una classificació d’apps per a l’educació segons els nivells del model SAMR: Apps in Education Poster

Punts clau que sorgeixen a partir de la redacció de les competències digitals de l’alumnat: Estratègies metodològiques que faciliten el desenvolupament de les competències digitals de l’alumnat

 

B - Dinàmica de treball de la sessió presencial

Per tal de predicar amb l’exemple, es proposa que els assistents als seminaris puguin participar en una activitat que els haurà de demostrar com les TAC són un bon vehicle per aconseguir canvis metodològics. Així, l’activitat està pautada per fer-la com es faria a una classe, afegint-hi que, en acabar, caldrà que el professorat aporti les pròpies reflexions i/o variacions.

Les activitats estan preparades per ser fetes tant a Primària com a Secundària, adaptant el nivell dels continguts i l’entorn de debat (per exemple, seria el Moodle a Secundària i el Twiducate a Primària -sense necessitat de registre ni correu per part de l’alumnat-).

Seguint la mateixa estructura, es pot fer per a l’àrea de ciències (les sèries numèriques o els codis numèrics) o per a la de lletres (les paraules maleta) només canviant el tema de l’exercici. No importa quina activitat fem, ara importa el com la fem i què en deduïm.

Ens separem en grups que poden ser de 2 a 4 en funció de les possibilitats i ens plantegem l’activitat com si fossim alumnes.

Es tracta de treballar, per exemple, les sèries numèriques.

Seguirem les fases bàsiques i genèriques de qualsevol activitat.

Tot i que, com totes les activitats, es podria fer sense recursos TAC, haurem de valorar QUÈ ens aporta fer-ho amb ells i si ens faciliten el canvi de metodologia en algun del eixos.

Cada docent tenim una forma d’ensenyar que es va configurant al llarg del nostre exercici professional en funció del que anem coneixent i del que anem experimentant a les aules. El quadre següent ens representa de manera gràfica els paràmetres fonamentals que modulen la nostra metodologia de treball a l’aula i que ens poden servir de referència per comentar i contrastar les diverses formes de fer una mateixaactivitat.

 

FASES

DESCRIPCIÓ

RECURSOS

Competències Digitals

1. Fase de motivació i contextualització

(què sabem, què aprendrem i per a què)

Ens plantejaríem, amb l’ajuda del coordinador/a de la sessió les preguntes inicials que faran que plantegem l’activitat sobre els coneixements que ja tenim i sabrem també què hem d’acabar sabent i quina utilitat o per a què ens pot servir.

SÈRIES NUMÈRIQUES

Fibonacci o les sèries numèriques de la natura (Secundària)

(Enllaç 1) (Enllaç 2)

Sèries gràfiques → s. Numèriques

(Enllaç)




Internet, navegadors


Els recursos digitals de recerca d’informació ens permetran fer cerques més dinàmiques i riques (no només textos) i, a més, incidir sobre aspectes com la qualitat de la informació, les fonts, els drets d’autoria...

4

2. Presentació dels objectius

Comprovarem que, a més dels continguts de la matèria en concret -Matemàtiques, en l’exemple- hi ha d’altres que han de quedar explícits com el treball en grup o la mateixa competència digital.

  • L'objectiu de l'exercici és descobrir el valor que segueix dins de la sèrie que es mostra (continguts i procediments de matèria).

  • El treball en grup.

  • La recerca, contrast, gestió i presentació de la informació.

  • La capacitat de generar noves activitats a partir de les experiències prèvies.


Recursos de presentació, registre de debats i conclusions orals i/o fòrums


2, 7, 8

3. Criteris d'avaluació de l'activitat

Predefinir i en algun cas pactar com s’avaluarà per  tal de deixar clares les regles del joc.

És important tenir sempre present la màxima de “tot allò que no avaluem, ho devaluem” perquè hi ha molts aspectes de les activitats d’aula que potser no hem proposat com a avaluables i que, per això mateix, han quedat sense l’atenció que es mereixien.

Explicitar:

  • QUI avalua (pot haver autoavaluació, coavaluació…)

  • QUAN avalua (no només al final del procés)

  • QUÈ avalua (continguts, treball en grup, competències…)

  • PER QUÈ s’avalua (per orientar l’aprenentatge…)


Recursos de registre de debats i conclusions orals i/o fòrums.

Els recursos digitals permetran l’edició viva de les propostes (que es puguin modificar de forma col·lectiva i instantània), i que, a més, es puguin compartir de forma immediata i fàcil.


2, 7, 8

4. Realització



Entraríem en la fase pròpia de fer l’activitat a l’aula.

Primer donaríem una pauta de referència (a).










Després faríem l’exercitació amb activitats (b).



















Passaríem a una fase de reflexió on poder deduir quines són les pautes genèriques de funcionament que han de permetre adoptar la informació rebuda i transformar-la en coneixement.

Fase de familiarització


a. Exemplificació (ESO)


Donar uns exemples representatius


Descobreix el valor que segueix dins de la sèrie següent:

4 6 8 10?

La solució seria: 12 ja que es tracta d'una sèrie incremental on cada valor és igual anterior + 2.


2 10 3 20 4 40?

La solució seria: 5 ja que tenim dues sèries intercalades, la primera s'incrementa en una unitat i la segona multiplica per 2.


b. Pràctica


Posar en pràctica el que acabem de presentar.


Trobeu el valor que continua a la sèrie…

30, 31, 32, 33

6, 18, 54, 162

20, 22, 24, 26

3, 6, 12, 24

-10, -30, -90, -270

3, 7, 11, 15

-3, -9, -27, -81

-8, -24, -72, -216

5, 3, 1, -1

18, 15, 12, 9

-9, -18, -36, -72

-9, -27, -81, -243

2, 8, 32, 128

(Alternatives)


c. Abstracció


Deducció dels paràmetres que intervenen a l'activitat.


Quines són les pautes que intervenen?

Quantes i quines operacions?

Quants i quins números?



a


PDI (en directe)


La PDI permetria provar en directe les diverses opcions per la seva versatilitat a l’hora de gestionar els canvis en directe




b.


Moodle/Fòrum (Sec.)


Twiducate, TodaysMeet o Chatstep  (Prim.)


Els espais de treball simultani/diferit col·lectiu permeten la familitarització amb els treballs educatius fets a través de les xarxes socials i, a més, aportar el seu dinamisme a les activitats.







c


Recursos registre treball oral (en un videotutorial, per exemple)

2, 7, 8

5. Fase de creació de l’alumnat


Finalment, passaríem a la fase de creació on l’alumnat hauria d’aplicar el que ha après a noves situacions.

És l’aspecte que ens permetrà avaluar si s’ha generat coneixemen


A partir de les fases prèvies definir i crear les pròpies sèries numèriques per presentar-les al grup


Creeu 3 sèries numèriques tot i definir prèviament els seus paràmetres, per que les resolguen els altres grups..


Recursos d’edició i publicació dels exercicis


1, 2, 5, 7, 8

6. Adopció del professorat

ACTIVITATS PER COMPLETAR L'ESPECTRE

Sèries d'altres àrees o amb elements multimèdia. Per exemple, les sèries geomètriques. Sèries convergents i divergents. Sèries a la naturalesa (Fibonacci).

   

7. Fase d’avaluació

     


En aquest enllaç hi ha un model de fitxa per seguir l’activitat que, si ho considereu, podeu baixar i imprimir per tal que serveixi als grups per concretar les seves conclusions.

https://docs.google.com/document/d/1Gg22s_W0aiU3aKcBX35QfrwrhF-_Z5e54uYoyxtQJSI/edit



C - Concreció de tasques a desenvolupar
 
Treball al centre:
 

- Comentar el model SAMR amb els companys i companyes del claustre.

 

- Elaborar una llista de propostes didàctiques que s’estiguin practicant al centre i analitzar quina és la metodologia que s’aplica. Com podria millorar amb la integració de la tecnologia?

 

- Triar una de les activitats que fa el professorat, analitzar en quina de les fases es podria situar i fer una proposta per situar-la a la fase següent, quins elements es podrien incorporar o quin nou plantejament es podria adoptar.
 
Important: Les tasques encomanades són requisits per a obtenir la certificació de 20 h del seminari.